Llocs d'interés

Recorregut Urbà. D'entre els seus carrers estrets i sinuoses un recorregut
per la població mostra la importància d'aquest municipi en el
seu passat.

Situada en el centre històric, fou construïda a principis del segle XVII i reformada al llarg del segle XVIII. La neu es replegava dels ventisquers de La Mata, baixant-la al enorme pou de la nevera, aquest ocupa la major part del espai de la nevera disposant grosses capes de neu intercalant capes de palla, que l'ajudaven a mantenir la temperatura. Després es procedia a traure-la per una trampela per a la seua posterior venda i els diferents aprofitaments que de la neu se'n feien. Aquesta nevera desaigua en els porxos de la plaça major, axí es pot apreciar la boca de desaigüament i una petita bassa de la que es podia recuperar l'aigua de desgel per reutilitzar-la. Actualment, desprès d'una cuidada restauració, la nevera alberga el museu etnològic de l'Espardenya.

El edifici que es va destinar a forn, va ser en un primer moment el mercat de la llana.La estructura de l'edifici es troba intacta, el pis alt,on està l'ajuntament s'assenta sobre l'antic mercat. L'edifici conserva l'entrada principal per la plaça de L'Església. La estructura conta amb diversos arcs apuntats de grans dimensions, en un lloc concret penja encara, d'un arc més baix, l'argolla de la que es penjava la romana per pesar la llana. Per la seua localització privilegiada, limítrof entre les províncies de Terol i Castelló, a La Mata es donava una molt important activitat en el comerç de la llana. Posteriorment, el mercat es va destinar a forn comunal, on els veïns del poble per torns coïen el seu pa, per això era lloc de reunió, en l'actualitat ho continua sent, degut que es situa ara el restaurant del poble, el Mesón del Forn.

Declarat BIC és un exemple d'arquitectura civil aragonesa del segle XVI, així es pot comprovar en la inscripció de l'any 1564 que apareix dalt de l'escut esculpit en pedra, sobre la clau de l'arc de mig punt que dona entrada a l'edifici. Tota la façana està resguardada baix d'un gran ràfec de fusta tallada. Als baixos de l'edifici en un cantó es troba també l'antiga presó, que te entrada directa des del carrer passant per un arc de mig punt adovellat de petites dimensions y també té una petita finestra enreixada a forma de lluerna.

La part més antiga de l'edifici es la formada per l'àbsida, la sagristia i les dos capelles laterals, junt a l'arc triomfal i el campanar, daten de finals del segle XVI, la part més moderna fou construïda a partir de l'any 1862, diferenciant-se amb facilitat per a continuació de la obra amb totxo de fang.

L'interior es de gran interès, per les seues pintures, el cor elevat i la combinació de mosaic i terra de fusta original de la nau principal.

Al llarg dels segles XVII i XVIII La Mata va acollir a un destacat nombre de personalitats de la noblesa valenciana i proba d'això són les diverses cases palau que trobem al llarg del casc urbà, com el Palau de la Figuera, del segle XVIII, el Palau de l'Ajuntament, la Casa Cremada o el Palau del Vallés.

És una casa palatina i pairal, construïda a les acaballes del segle XVI i principis del XVII. Cal recordar que La Mata, baix la jurisdicció de Morella, va pertànyer a les famílies del Pedro i La Figuera.

Tota la façana està construïda en pedra de carreu i culminada amb un petit ràfec de fusta, davall d'aquest transcorre una galeria d'arquets propis de l'arquitectura civil aragonesa, donen llum a l'interior del primer pis tres grans finestres quasi quadrades, la planta baixa s'il-lumina a través de dos grans finestres amb reixes forjades, que ornamentaven i protegien de la incursió en el palau. La porta primitiva, amb arc de mig punt adovellat, mostra l'escut d'armes dels Pedro.

Aquesta casa, actualment, ja no pertany a cap membre de-la família dels Pedro, però continua habitada.